PROCEIR, [PROCEHIR] v. n.
Procedir de, provenir, emanar, tenir el seu origen.
"Per tal dehia Ysaies axi: -O, qui poria recomptar la sua generacio, e encara la sua inspiracio, de la qual proceeix mon Senyor Lesperit Sant, car es sobre cherobin e seraphin e sobre tota creatura!" Eiximenis, Francesc (?) Cercapou 1.936, tercer punt
"Nostre Senyor Deus omnipotent es tot sol qui inmutablement sap, pot e vol; e tots los verteders bens no van a ell, ans ne procehexen." Metge, Bernat Lo Somni 927, lib. primer
| | |